La prevenció d'incendis a Catalunya

Dijous 27 de novembre, davant d’un auditori amb més de 70 persones, l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona va acollir una conferència que va anar molt més enllà de l’àmbit tècnic: L’EVOLUCIÓ DE LA PREVENCIÓ D’INCENDIS A CATALUNYA DES DEL 1994. Enric Vadell i Guiral, director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de l’Alt Pirineu i Aran, va oferir una panoràmica àmplia i lúcida sobre com Catalunya ha afrontat els incendis forestals en les darreres tres dècades, i com el territori —amb els seus canvis socials, demogràfics i paisatgístics— ha condicionat directament la manera d’entendre i gestionar el risc.

Vadell va començar situant el punt d’inflexió: l’estiu del 1994, un any que va quedar gravat a la memòria col·lectiva per la virulència dels focs, els cinc morts i les gairebé 40.000 hectàrees cremades. D’aquells episodis dramàtics, va explicar, en va sorgir una idea essencial: allò que semblava una fatalitat divina era, de fet, un fenomen poc probable però predictible. D’aquesta constatació en va néixer el Servei de Prevenció d’Incendis de la Generalitat i un canvi profund en la cultura de la prevenció.

A partir d’aquí, Enric Vadell va conduir els assistents per un viatge que combina història recent, canvi social i transformació del paisatge. Catalunya, recordava, és avui un país amb una superfície forestal enorme —la tercera de l’Estat— i amb una població molt concentrada a les grans ciutats. La suma de despoblament rural, abandonament agrícola i recuperació del bosc ha creat el que ell defineix com una gran infraestructura verda sense prou gestió, un escenari on la vegetació creix, acumula combustible i fa més difícil contenir els incendis quan apareixen episodis de vent, calor i sequera.

L’orador també va trencar diversos mites. El canvi climàtic no provoca més incendis, afirmà: “els incendis els provoquen les negligències, els llamps, els accidents… El que sí fa el canvi climàtic és empitjorar les condicions quan el foc s’encén”. Les dades ho confirmen: des del 1994, el nombre d’incendis i la superfície cremada han disminuït de manera molt notable, malgrat que els dies de perill alt s’han multiplicat.

Vadell va remarcar que aquest descens no s’explica només per noves normatives, sinó per un canvi d’actitud col·lectiva: El país s’ho va creure. La societat catalana va incorporar la cultura del risc i la corresponsabilitat, i això —juntament amb l’evolució tècnica i la professionalització del cos de bombers— va permetre contenir la magnitud dels grans focs.

La conferència també va posar el focus en les noves vulnerabilitats: urbanitzacions i masies envoltades de bosc, activitats de lleure que multipliquen la presència humana al medi natural, i un paisatge cada vegada més continu i inflamable. Els municipis pirinencs, tradicionalment considerats fora de risc, també han entrat al mapa de perill.

Entre exemples concrets, Vadell va mostrar com han evolucionat les estratègies de prevenció: dels antics tallafocs lineals a les àrees de baixa càrrega de combustible, els punts d’aigua amb zones de seguretat, i la priorització de camps agrícoles com a franges naturals de contenció.

Tot i els avenços, va ser contundent amb el repte de fons:
L’única solució estructural és revertir l’abandonament rural.
Sense pagesia, sense ramaderia i sense gestió forestal activa, advertí, cap infraestructura ni dispositiu d’extinció no pot evitar que el país continuï sent vulnerable, per tant s’ha de reactivar l’activitat agrària, ramadera i forestal. Una reflexió que va connectar amb la necessitat de donar valor al món rural per garantir un territori més segur i més resilient. Va cloure recordant que consumir producte local, mantenir l’activitat agrària i donar valor al món rural són, avui, actes directament vinculats a la prevenció d’incendis i a la salut del territori.

Una reflexió que va connectar amb la necessitat de donar valor al món rural per garantir un territori més segur i més resilient.

Una conferència que va combinar rigor, memòria i una mirada honesta sobre el futur

Enric Vadell i Guiral (Tarragona, 1977) és director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de l’Alt Pirineu i Aran. Enginyer tècnic forestal i doctor en gestió forestal. Amb una llarga trajectòria en la gestió del territori, la prevenció d’incendis i la governança rural, s’ha especialitzat en l’anàlisi de l’evolució del paisatge i la incidència dels grans incendis forestals. Destaca pel seu enfocament divulgatiu i per la capacitat de connectar la tècnica amb la realitat social i econòmica del país.