Hola! Sóc l’Enric i us explicaré la meva vivencia en el món de les drogues.

Era un noi molt esportista,molt bon jugador de tennis i bon estudiant, gens problemàtic.

Als 14 anys començo a fer campanes amb la colla d’amics i anem de bar en bar a beure birres, cubates…

També fumàvem porros diariament. Això ens va fer entrar en una dinàmica on la diversió era simplement drogar-se i beure. En cap moment pensàvem que ens estàvem fent molt mal a nosaltres mateixos i a la família (pare i mare principalment).

Un dia el camell que ens passava els porros ens va sortir amb que tenia una droga nova que segons ell era la hòstia (heroïna). Dels 15 als 18 varem estar esnifant-nos ho amb els companys amb els que havíem començat a beure i fumar porros.

Als 18 anys pateixo un altre canvi transcendental al anar a la mili, el fet d’haver estat relacionat amb les drogues va fer que de seguida m’ajuntés amb gent que consumia o traficava, va ser aquí on em vaig començar a punxar. Vaig estar allà fins als 20, van ser dos anys on ens punxàvem dia si i dia també.

En aquest temps el cavall va apartar-me de la gent que més m’estimava, com una novia que vaig tenir que em va estar ajudant i donant-me suport fins que la situació va ser insostenible. Sense donar-me’n compte aquells petits instants de plaer m’estaven destrossant la vida que tant estimava sense saber-ho.

Quan vaig arribar de la mili, els meus pares em veien raro, hostil... fins que al cap de 2 mesos els hi vaig explicar que estava enganxat a l’heroïna i a l’alcohol.

Va ser llavors quan vaig ingressar en una clínica privada de Lleida, però només arribar a Solsona ja vaig trobar-me el camell que em passava la droga i vaig recaure. Vaig continuar consumint fins els 28 i tot i passar per moltes granges no vaig aconseguir deixar-ho.

Vaig tornar a Lleida on em van fer una teràpia que va aconseguir que deixés l’alcohol.

Tot i la millora vaig continua consumint cavall. Va ser llavors quan la situació dels meus pares que veien com perdien un fill em va fer reaccionar. L’any 1999, quan vaig ingressar a l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa, tant al CESAM com a la planta de psiquiatria amb el Doctor Pere Bonet al capdavant, on van aconseguir junt amb el Sol que no tornés a consumir. Una vegada vaig haver sortit de l’hospital, gràcies a déu, el meu pare junt amb altres famílies afectades per la droga van dur a terme el projecte del Sol, club social amb servei psicològic i terapèutic. El Sol del Solsonès em va ajudar a refer la meva vida i ha estat per a mi una forma d’escapar-me del món de les drogues, ja que aquí em sento ocupat i estimat, la gent es preocupa per mi. Crec que el Sol, per a tots aquells que hi han passat, ha estat una salvació ja que ha evitat que molts companys recaiguessin en el parany de les drogues. Porto ja 10 anys sense consumir ni alcohol ni heroïna. Va ser la meva salvació i la de la meva família.

Actualment en el Sol procuren per la meva salut després de tots aquets anys de consum. Degut a tot el que vaig viure, ara me de prendre varies pastilles i metadona.

Tant l’alcohol i l’heroïna han estat dos coses molt negatives en la meva vida que m’han estat a punt de fer perdre allò que més estimava.

Doncs donar un sentit agraïment a l’hospital Sant Joan de Déu i el equip de psiquiatria del doctor Bonet, així com al Sol del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal per l’esforç realitzat alhora de proporcionar-nos feina. També al Centre Sanitari del Solsonès, i sobretot als meus pares i família, per ajudar-me a veure més enllà dels meus ulls.