Pateixo una malaltia mental, puc treballar?

Inicialment, si patíssim qualsevol altra malaltia orgànica, potser no ens la plantejaríem aquesta pregunta. D’altra banda, la resposta és ben clara: “Sí, sense cap dubte. Només cal que desenvolupis una tasca dins de les teves capacitats”.

Cada persona té unes habilitats i capacitats diferents. Aquestes característiques individuals propicien que, amb independència de la formació adquirida, cadascú desenvolupi un tipus de feina i no un altre. Però, si es pateix una malaltia que discapacita la persona, cal revisar quines són les habilitats que han quedat condicionades.

En el cas concret de la malaltia mental, de manera general, queden afectades la capacitat de concentració i la memòria. Alhora, també queden minvades les habilitats socials: la capacitat de comunicació amb les persones.

Aquestes mancances són derivades d’una banda per la medicació rebuda i per l’aïllament del malalt/a. Aquest aïllament és degut, en part, per l’estigma que es pateix dins la societat; estigma que cal trencar. La malaltia mental ha de deixar de ser una patologia vergonyant. Darrera de cada diagnòstic existeix una persona que vol sentir-se integrada a la societat.

Un cop assolida l’estabilitat clínica, recuperar els rols laborals és una forma important per recuperar la dignitat personal. Sentir-se útil i capaç és una necessitat bàsica de tota persona. No cal creure en Declaracions Universals, només cal creure en les persones i en les seves capacitats. És per aquest motiu que creiem que les empreses i institucions, en la seva vessant de responsabilitat social, tenen un paper molt important. Creure en el projecte d’inserció laboral del Sol del Solsonès és creure en persones que tenen capacitats i ganes de treballar; treballar per sentir-se útils i part activa d’aquesta societat.