TRASTORN “BORDERLINE” DE LA PERSONALITAT

Diagnòstic: Una persona amb el trastorn de la personalitat “borderline” sovint experimenta un patró repetitiu de desorganització i inestabilitat en la seva pròpia imatge, en l’humor, en el comportament i en les relacions personals íntimes. Això pot causar una penúria o deteriorament en l’amistat i el treball. Una persona amb aquest trastorn pot ser brillant i intel•ligent i semblar afectuós, amigable i competent. De vegades, poden mantenir aquesta aparença durant un nombre d’anys fins que la seva estructura de defensa es trenca, usualment al voltant d’una situació estressant com la ruptura d’una relació romàntica o la mort d’un pare o mare.

Símptomes: Les relacions amb els altres són intenses però turmentoses i inestables amb canvis pronunciats o sentiments i dificultats en mantenir connexions íntimes. La persona pot manipular a d’altres i sovint té dificultats per confiar en el altres. Hi ha també inestabilitat emocional amb canvis marcats i freqüents cap a una depressió solitària i buida o cap a irritabilitat i ansietat. Hi pot haver un comportament impulsiu que podria comportar excessiva despesa, promiscuïtat, addicció al joc, abús de drogues o alcohol, robatoris en tendes, menjar massa o accions d’autodestrucció física com mostres de suïcidi. La persona pot mostrar ràbia desproporcionada i intensa amb rabietes, cavil•lacions i ressentiment constants, sentiments de privació i pèrdua de control o por a perdre el control degut a sentiments de ràbia. Pot haver-hi també trastorns d’identitat amb confusió i incertesa sobre la pròpia identitat, sexualitat i objectius en la vida i valors, eleccions de carrera o vida professional i amistats. Hi ha un sentiment profundament arrelat que un és deficient, perjudicat, o dolent d’alguna forma, amb una tendència a anar als extrems en pensament, sentiments o comportament. Sota estrès extrem o en cassos greus poden haver-hi episodis psicòtics greus amb pèrdua de contacte amb la realitat o comportament estrany o símptomes. Fins i tot, en casos menys greus, hi ha sovint disrupció significativa de les amistats o rendiment a la feina. La depressió que acompanya aquest trastorn pot causar molt sofriment i pot portar a intents de suïcidi seriosos.

Tractament: El tractament inclou psicoteràpia i de vegades medicació com antidepressius, liti o antipsicòtics. Aquests, són útils per certs pacients o durant certs períodes de temps durant el tractament del pacient.
El tractament d’alcoholisme o abús de drogues és sovint obligatori si la teràpia ha de continuar. Poden ser necessàries breus hospitalitzacions, de vegades durant episodis estressants aguts o si el suïcidi o un comportament autodestructiu amenaça de sorgir.